Coca (vaixell)
.jpg)
La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell rodó, desenvolupat al segle x i que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv.
La coca, d'influència atlàntica, es feia servir per al transport de mercaderies i tropes, principalment per anglesos i normands, i apareixen a la Mediterrània al segle xiii.
Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i solia tenir només un sol arbre. Podia tenir més d'una coberta i tenia castells a proa i a popa. Al cim de l'arbre hi havia la gàbia.
Aquest vaixell disposa de diverses innovacions en les tècniques de construcció naval respecte a dissenys anteriors deguts als canvis que es produeixen en la navegació,[1] puix els vaixells no naveguen en paral·lel a la costa, sinó que comencen a endinsar-se en la mar, necessitant augmentar les seves dimensions per a encabir més càrrega i provisions, i alhora necessiten més propulsió, i per tant augmenten el nombre de pals, i els bucs deixen de fer-se amb planxes de fusta sobreposades per fer-se llisos i oposar menys resistència a l'aigua, i es varia la posició i la forma del timó.
L'anomenada coca baionesa així com la coca catalana, tenien el timó de codast.[2]
Es conserva una coca original que es va descobrir enfonsada a Bremen, al Museu Marítim alemany,[3] i un exvot català del segle xv, la coca de Mataró es conserva al Maritime Museum de Rotterdam.[4]
Una coca de dos pals
[modifica]El document més antic que esmenta una coca de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[5][6]
Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[7]
Documents
[modifica]1190
[modifica]1304
[modifica]Coques baioneses citades per Giovanni Villani.[11][12]
1315
[modifica]Primer esment d'una “coccha” en documents venecians.[13]
1331
[modifica]1334
[modifica]Dues coques catalanes pirates (o corsàries) contra una coca mercant de Narbona.[15]
1335
[modifica]Coca baionesa amonestada per a no portar esclaus musulmans.[16]
1339
[modifica]Coca de dues cobertes Sant Àngel.[17]
1341
[modifica]Cèdula de Pere el Cerimoniós detallant les taxes sobre mercaderies venudes i comprades a Barcelona. El document fa distinció entre nau i coca.[18]
1353
[modifica]Una coca descarrega a Pisa figues, lingots de plom i pells de vaca i moltó.[19]
1361
[modifica]Coca baionesa de Mallorca, d'una coberta.[20]
1380
[modifica]Coca genovesa capturada per venecians en un viatge de tornada des de Síria. D'un valor estimat en quinze mil ducats.[21]
1410
[modifica]La data indicada correspon, aproximadament, al manuscrit de Michele de Rodes. Obra titulada “Fabrica de galere”. L'autor parla de “nave quadra” o “coccha” i en descriu la construcció i l'aparell (detalls no consultables en línia).[22] Contràriament si que es poden consultar les particularitats de la “nave latina”.
- La coca o nau quadra aparellava un arbre mestre amb una vela quadra i un arbre de mitjana amb vela llatina. El timó era de roda, disposat verticalment al codast.[23]
- La construcció d'una nau llatina (de dos arbres), les dimensions i altres detalls poden consultar-se en castellà a la referència adjunta.[24]
1418
[modifica]Nou coques venecianes (anomenades individualment “nave de Soria”) importadores de 5.400 sacs de cotó.[25]
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Cusachs i Corredor, 'La coca:Un valuós vaixell petit'
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 77.
- ↑ Museu Marítim alemany: La coca de Bremen Arxivat 2010-08-23 a Wayback Machine.
- ↑ (neerlandès) Maritiem Museum Rotterdam Het Mataró Model Arxivat 2010-08-21 a Wayback Machine.
- ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2.
- ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0.
- ↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2.
- ↑ Sean McGrail. Boats of the World: From the Stone Age to Medieval Times. Oxford University Press, 2004, p. 237–. ISBN 978-0-19-927186-3.
- ↑ Jerzy Gawronski. Ships and maritime landscapes: Proceedings of the Thirteenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Amsterdam 2012. Barkhuis, 30 June 2017, p. 278–. ISBN 978-94-92444-14-1.
- ↑ James Graham-Campbell. The Archaeology of Medieval Europe 1: The Eighth to Twelfth Centuries AD. Aarhus University Press, 31 December 2007, p. 282–. ISBN 978-87-7124-427-4.
- ↑ Giovanni Villani. Cronica di Giovanni Villani. Coen, 1844, p. 2–.
- ↑ Real Academia de la Historia (Spain). Historia general de España: La marina de Castilla desde su origen y pugna con la de Inglaterra hasta la refundición en la Armada española. El Progresso Editorial, 1894, p. 55–.
- ↑ Frederic Chapin Lane. Studies in Venetian Social and Economic History. Variorum Reprints, 1987. ISBN 978-0-86078-202-5.
- ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. A. de Sancha, 1779, p. 412–.
- ↑ Louis Mas Latrie. Histoire de l'île de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan. Imprimerie impériale, 1855, p. 730–.
- ↑ Josep Hernando i Delgado. Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs : de l'esclavitud a la llibertat (s. XIV). Editorial CSIC - CSIC Press, 2003, p. 297–. ISBN 978-84-00-08194-2.
- ↑ Arcadi Garcia i Sanz. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 1983, p. 354–. ISBN 978-84-7283-043-1.
- ↑ Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas... Y dispuestas por d. Antonio de Capmany, y de Monpalau,.... en la imprenta de Sancha, 1792, p. 102–.
- ↑ Carlo Baudi di Vesme. Villa di Chiesa: notizie storiche. Stamperia reale di G.B. Paravia, 1877, p. 389–.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 325–. ISBN 978-84-7283-612-9.
- ↑ Eugenio Musatti. Venezia e le sue conquiste nel medio-evo. Drucker e Tedeschi, 1881, p. 384–.
- ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 27–.
- ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, September 1992, p. 235–. ISBN 978-0-8018-4514-7.
- ↑ Fermin Lacaci y Diaz. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–.
- ↑ Jong-Kuk Nam. Le commerce du coton en Méditerranée à la fin du Moyen Age. BRILL, 30 September 2007, p. 219–. ISBN 978-90-474-2172-6.
Enllaços externs
[modifica]
